Sóc l'amo del món

Això és el que es deuen repetir ells cada matí en llevar-se. Qui? Els amos. De què? Dels mitjans de comunicació. I per què els amos dels mitjans són els amos del món? Si us plau... Prou d'ingenuïtat.

La classe d’avui ha estat un conglomerat de dades econòmiques i de propietat sobre els mitjans de comunicació. No sorprèn gaire veure les importants caigudes en ingressos que van tenir la majoria d’actors comunicatius a Espanya des de l’esclat de la recessió econòmica l’any 2008. El que és xocant és veure, per exemple, el creixement del 208% que va experimentar Mediaset España entre 2010 i 2011. Però és clar: parlem de Mediaset. Alemanya s’erigeix un cop més com a cap de la civilització amb els 16.000 milions d’euros en ingressos de la seva bandera mediàtica, Bertelsmann.

Però, tal com he dit, es tracta de dades que es poden consultar a qualsevol altre lloc molt més fiable que aquest bloc.

Personalment, m’interessa molt més el tema de la publicitat. A hores d’ara, la inversió publicitària a Internet ja ha superat la destinada als diaris. Doncs ha trigat més del que seria coherent esperar, perquè el públic va trigar ben poc en passar-se a la plataforma multi-mitjà. Si la televisió segueix regnant en aquest àmbit, amb un destacat 39% de la inversió, és perquè encara no ha estat del tot substituïda. Sí, consumim productes audiovisuals online, però no deixen de ser productes genuïnament televisius. La televisió no ha caducat, només s’ha canviat de caixa.

I pel que fa als drets d’emissió del futbol? Pel que he sentit, són l’eix que vertebra l’existència dels operadors televisius de pagament. “Aquest partit el fan pel plus” és segurament una de les frases més repetides del país. Pot semblar poc democràtic, però ja podem resar perquè Mediaset España no robi els drets del futbol als que-fan-el-futbol -en-tancat, perquè llavors plorarem recordant aquells dies en que no passàvem tres quarts de partit veient les jugades a una pantalleta diminuta amb una tortura interminable d’spots a la pantalla del costat. Tot sigui dit: aquests anuncis no tindran pas l’efecte desitjat per l’anunciant, ja que l’aficionat passarà a odiar el producte tan bon punt sonin les primeres notes del jingle. Paraula de publicista.