...ABANS QUE SER PERIODISTA. El periodisme es la professió menys valorada
del moment. Son pocs els que treballen, i els que ho fan treballen molt i per
molt poc. Cobrar menys d'un euro per notícia i menys de tres euros per article
no és o no hauria de ser normal. I molt menys en un moment convuls en que la
canalització de la informació és necessària, imprescindible per a que la
democràcia tal com la coneixem, o tal com la volem, no s'enfonsi sense
remei.
PLURALISME. Alguns mitjans, com Televisió de Catalunya, s'acullen a l'excusa de la tendència majoritària al pluralisme extern. És a dir, es diuen moltes coses, se'ns ofereixen moltes visions diferents, però cadascuna prové d'una font diferent. La tasca del ciutadà es torna, doncs, molt complexa si vol estar informat de forma completa. Tot i això, la postura de TVC és comprensible pel que respecta a segons quins temes. Si la majoria de veus es posicionen d'un mateix costat, i l'únic mitjà que pot donar sortida a una determinada opinió (parlem de la independència de Catalunya, és clar) també s'hi oposa o ofereix una visió neutral, el punt de vista morirà abans de tenir presència a l'esfera pública.
ELS MITJANS LOCALS. Són un niu de pluralisme, sobretot pel que respecta a la propietat. Des de grups de comunicació amb participació multimèdia fins a empreses de sectors ben diversos i allunyats de la comunicació, passant per mitjans fortament vinculats amb institucions polítiques o, fins i tot, els governs de torn. La rendibilitat, però, no és el seu fort. Sembla ser que, de moment, la pluralitat i la independència no són un bon negoci.
PRISA. Neix de l'esperança i el desig de democràcia d'una sèrie d'accionistes de tendència liberal, però amb inclinacions polítiques diverses. Alguns dels fundadors primers no tenien inquietuds coincidents amb les del mitjà emblema de PRISA, el diari EL PAÍS; parlem de personatges com Camilo José Cela, Jordi Pujol o Ramón Mendoza. Però els lectors d’esquerres eren un nínxol que encara no estava cobert en temps del franquisme, i el pas a la democràcia va ser el moment clau per introduir el que seria en un futur el diari més llegit d’Espanya. Però ara PRISA està virtualment en mans dels bancs, i no només per causa de la recessió econòmica: el grup ja feia temps que treia el cap en direcció a una crisi provocada per les seves arriscades decisions d’expansió i internacionalització. Ara per ara, PRISA s’enfronta a la conjuntura present havent posat en venda algunes de les seves vaques sagrades, com el 25% de l’editorial Santillana, que ha estat la seva assegurança de vida des dels inicis.
PLURALISME. Alguns mitjans, com Televisió de Catalunya, s'acullen a l'excusa de la tendència majoritària al pluralisme extern. És a dir, es diuen moltes coses, se'ns ofereixen moltes visions diferents, però cadascuna prové d'una font diferent. La tasca del ciutadà es torna, doncs, molt complexa si vol estar informat de forma completa. Tot i això, la postura de TVC és comprensible pel que respecta a segons quins temes. Si la majoria de veus es posicionen d'un mateix costat, i l'únic mitjà que pot donar sortida a una determinada opinió (parlem de la independència de Catalunya, és clar) també s'hi oposa o ofereix una visió neutral, el punt de vista morirà abans de tenir presència a l'esfera pública.
ELS MITJANS LOCALS. Són un niu de pluralisme, sobretot pel que respecta a la propietat. Des de grups de comunicació amb participació multimèdia fins a empreses de sectors ben diversos i allunyats de la comunicació, passant per mitjans fortament vinculats amb institucions polítiques o, fins i tot, els governs de torn. La rendibilitat, però, no és el seu fort. Sembla ser que, de moment, la pluralitat i la independència no són un bon negoci.
PRISA. Neix de l'esperança i el desig de democràcia d'una sèrie d'accionistes de tendència liberal, però amb inclinacions polítiques diverses. Alguns dels fundadors primers no tenien inquietuds coincidents amb les del mitjà emblema de PRISA, el diari EL PAÍS; parlem de personatges com Camilo José Cela, Jordi Pujol o Ramón Mendoza. Però els lectors d’esquerres eren un nínxol que encara no estava cobert en temps del franquisme, i el pas a la democràcia va ser el moment clau per introduir el que seria en un futur el diari més llegit d’Espanya. Però ara PRISA està virtualment en mans dels bancs, i no només per causa de la recessió econòmica: el grup ja feia temps que treia el cap en direcció a una crisi provocada per les seves arriscades decisions d’expansió i internacionalització. Ara per ara, PRISA s’enfronta a la conjuntura present havent posat en venda algunes de les seves vaques sagrades, com el 25% de l’editorial Santillana, que ha estat la seva assegurança de vida des dels inicis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario