En mans d'uns pocs

Vivim en un món globalitzat, i la major part de sectors del mercat estan en mans d’uns pocs actors que abasten la major part del negoci. En l’àmbit de la comunicació, aquest caràcter oligopòlic és especialment obvi: els Estats Units, amb un 4,5% del total d’habitants del planeta, concentren el 60% de l’activitat, i ho fan tan sols a través d’un reduït nombre de grans grups comunicatius. Entre els més destacats trobem Walt Disney, Time Warner i News Corporation; entre les tres companyies agrupen el 50% dels ingressos per comunicació del país. Europa viu un cas molt similar, en que deu grups ostenten el 70% del negoci, i el mateix passa a Espanya: entre Prisa, Grupo Planeta, Imagina i Mediaset arriben a un percentatge del 60%.

D’aquest fenomen en diem concentració. Un dels principals factors d’influència és la publicitat, que ara per ara és la major font de finançament del mitjans de comunicació. Aquesta pot representar un lligam, en el sentit que els nostres anunciants tindran influència –directa o indirecta– sobre els continguts que difonem. D’aquesta manera, els petits comunicadors, amb menys poder relatiu, sí que poden presumir d’una major independència comunicativa. No passa el mateix si parlem en termes empresarials: existeix el perill que qualsevol ens més gran els pugui comprar i passi així a dominar-los.

A classe hem presenciat un debat entre dos grups de companys, un dels quals ha exposat una teoria contrària a la concentració de mitjans, i l’altre n’ha mostrat els punts positius. La veu crítica prové del plantejament de McChesney, el qual atribueix a la concentració de mitjans la dificultat per disposar d’una llibertat d’informació suficient, donada la reduïda varietat de competidors comunicatius. També s’oposa, entre altres qüestions, a l’ambient corrupte al voltant de les llicències i concessions, i la dificultat del mitjans públics per a competir amb els privats. A l’altre bàndol tenim a Compaine, que defensa el valor democràtic de la lliure competència, i el fet que els que els mitjans privats ofereixen és justament el que l’audiència demana.